18:10
Sala General i audiovisuals
La sessió del club del dimarts 27 de setembre va ser força participativa. El llibre de Joan-Lluís Lluís planteja 123 variants d'un text que explica un fet de per sí anecdòtic. El subtítol de l'obra, "exercicis d'espill", és definidor del que pretén l'autor en l'obra: jocs de miralls, on de tant mirar-se es distorsiona la realitat. No és una novel·la, ni un conte, ni un assaig, ni un poema. És un joc.
La introducció ens desvela els misteris i els referents de l'obra. I el glossari final dóna una explicació, de vegades irònica, del que defineix cada capítol.
L'autor no amaga que la seva obra s'inspira en els
Exercicis d'estil de Raimond Queneau, autor francès fundador de l'Oulipo (Ouvroir de Littérature POtencielle), moviment d'experimentació literària, que es basa en establir una restricció formal o conceptual que limiti i estructuri alhora l'obra (per exemple no usar una determinada vocal en tot el text). Els integrants del grup Oulipo barregen els mètodes combinatoris i matemàtics, l'humor absurd i la dissecció del seu entorn.
Joan-Lluís Lluís, juga també amb la imitació de l'estil de diversos poetes catalans (magnífica la imitació d'Ausiàs Marc o d'Enric Cassassas), i de l'ambient d'un quadre de Jan Vermeer, de Miró o de Barceló.
El llibre va agradar, encara que hi va haver qui es va queixar de que no fos una novel·la, i se l'acusava de ser més una obra per lingüistes que per a lectors. Es va veure, però, la importància de la llengua i del domini de la llengua per a poder escriure, i també per a poder llegir.
Entrades
